Archivo de la etiqueta: Carta

Carta de un hijo emigrante a sus padres

Ésta es la carta que les he mandado a mis papás, originalmente está escrita en catalán, mi lengua, pero a petición de varias personas la he transcrito y adaptado al español. 

.despedidas

Ayer fue un día duro para ustedes, después de casi dos años de mí partida a tierras mexicanas, ahora tocó el turno de mi hermana. Al igual que muchos otros jóvenes de hoy, ella sale por trabajo, buscando oportunidades, por suerte, va con trabajo seguro por un año, lo malo es que no estamos en Europa, sino que ella en los Estados Unidos y yo en México, y digo “malo”, porqué la larga distancia, aún con la existencia de tecnologías, después de un tiempo se nota, y mucho.

Pero no les escribo éstas líneas para qué estén tristes o decepcionados, al contrario. Varias veces les he escuchado y leído que se culpan por no haber hecho las cosas bien y que tienen un sentimiento de impotencia y decepción ya que los jóvenes de hoy nos tenemos que marchar. Ya no somos casos aislados, cada día, más jóvenes como nosotros, se van, salimos en busca de oportunidades; ya no son desconocidos, sino que cada vez más son; vecinos, hijos de amigos, familiares o en nuestro caso sus hijos. El nido queda físicamente vacío, pero lleno de recuerdos, de buenos momentos, de la esperanza de que regresaremos, o de la ilusión porqué regresamos, pero de vacaciones… y muchos lo hacemos acompañados por nuestras parejas que hemos conocido en nuestro nuevo país de acogida.

Papás, estén tranquilos, no nos vamos por su culpa. Nos vamos gracias a políticos incompetentes, que trabajan por su propio beneficio y el de las grandes multinacionales explotadoras, que juegan con el dinero de los ciudadanos recortando pagas, condiciones y derechos mientras aumentan los impuestos en cultura y educación y rebajan los de los casinos. Nos vamos gracias a los grandes especuladores y a los ladrones de los bancos que sin dignidad ni vergüenza desalojan familias, crean EREs y suben sus millonarios sueldos mientras ahogan a pequeñas empresas, roban, abusan de la gente más necesitada y utilizan las ayudas de los gobiernos (también corruptos) para pagar sus pensiones. Nos vamos, gracias a la falta de oportunidades y a los abusos laborales, que cada día, piden más estudios, idiomas, experiencias y capacidades a cambio de sueldos más bajos, condiciones más precarias, trabajar ilegalmente y de jornadas laborales interminables.

Papás, pero aún así, a ustedes les tengo que dar las gracias. Gracias por hacerme creer que los sueños, si se persiguen; se hacen realidad, esto es lo que me empuja a seguir soñando y a trabajar fuerte. Gracias por enseñarme que todo se puede lograr y que todo es posible. Gracias por compartirme los valores del respeto, la constancia, la perseverancia, la importancia de amar y entender el lugar de donde vengo y a donde voy. Gracias por enseñarme que el esfuerzo y la esperanza son lo último que se tiene que perder. Gracias porque he aprendido que quien no lucha no va a conseguir lo que desea. Gracias por todos los recuerdos y buenos momentos que pasamos juntos y que compartimos de vez en cuando por skype, porque son las baterías que me dan energía hasta la siguiente comida juntos, hasta el siguiente abrazo. Y sobre todo, gracias por confiar en mí, porque los pequeños detalles marcan la diferencia.

Nos vemos pronto, un beso y un fuerte abrazo!

Anuncios

Carta d’un fill emigrant als seus pares

Imatge

Ahir va ser un cop dur per vosaltres, després de gairebé dos anys de la meva marxa cap a terres mexicanes, ara a qui li toca el torn d’abandonar el niu és a la meva germana. També, i com molts altres joves d’avui, surt per feina, buscant oportunitats. Ella, per sort, va amb feina assegurada per un any. La mala sort és que no estem per Europa, sinó que ella marxa als EEUU i jo estic a Mèxic, i dic mala sort, perquè la llarga distància, malgrat les tecnologies, després d’un temps es nota i molt.

Però no escric aquesta carta perquè estigueu tristos o decebuts, al contrari. He escoltat i llegit en missatges vostres que us culpeu per no haver fet bé les coses, de la impotència i la decepció degut a que els joves haguem de marxar. Ja no som casos aïllats, cada dia, altres joves com nosaltres marxen, surten buscant les seves oportunitats, i ja no són desconeguts, sinó que ara som:  veïns, fills d’amics, familiars o en el nostre cas, els vostres fills. Queda el niu físicament buit, però ple de records, de bons moments, de l’esperança de que tornarem o amb la il·lusió de que tornem, però de vacances… i molts ho fem i sovint amb parelles que hem conegut en el nostre nou país d’acollida.

Pares estigueu tranquils, no hem marxat per culpa vostra, sinó gràcies a polítics incompetents que treballen pel seu propi benefici i als de les grans multinacionals explotadores que juguen amb els diners de tots els ciutadans, tot retallant condicions i drets mentre augmenten impostos en la cultura i l’educació i rebaixen els dels casinos. Hem marxat gràcies als grans especuladors i als lladres dels bancs i caixes que sense dignitat ni vergonya desallotgen famílies, creen EROs i es posen sous milionaris mentre enfonsen empreses, roben, abusen de la gent més necessitada i utilitzen les ajudes dels governs (també corruptes) per pagar les seves pensions. Hem marxat gràcies a la falta d’oportunitats i als abusos laborals, que cada dia demanen més estudis, idiomes, experiència i capacitats a canvi de sous més baixos, condicions més precàries, treballar en negre i jornades laborals interminables.

Pares, però tot i això, a vosaltres us he de donar les gràcies. Gràcies per fer-me creure que els somnis, si es persegueixen es fan realitat, això és el que m’empeny a seguir somiant i a treballar de valent. Gràcies per ensenyar-me que tot estar per fer i que tot és possible. Gràcies per compartir-me els valors del respecte als altres, de la constància i perseverança i de la importància d’estimar el lloc d’on vinc i on visc. Gràcies per ensenyar-me  que l’esforç i l’esperança és l’últim que s’ha de perdre. Gràcies perquè he après que qui no lluita no aconsegueix el que desitja. Gràcies per tots els records i bon moments que passem junts i que compartim via skype, perquè són les bateries que em donen energia fins la propera abraçada, el proper dinar junts. I sobretot, gràcies per confiar amb mi, perquè els petits detalls marquen la diferència.

Un petó i una forta abraçada, ens veiem aviat!